Com molts d’altres, jo també he hagut de patir al llarg de la meva vida un discurs coercitiu per tal que provés la prostitució. Quan usem el llenguatge de l’ètica per a negar-nos a participar d’aquesta esclavitud del segle XXI, els puters que pertot arreu ens envolten s’envalenteixen. De seguida, es presenten com a lliures i amb saviesa per gaudir del sexe vers nosaltres, que se suposa que desitjaríem el mateix que ells però que no ens atrevim per prejudicis morals “judeocristians” o per por que se n’assabentin les amigues feministes que, segons ells, ens tenen cohibits.

Als qui més m’han pressionat al llarg de la meva vida sempre els he dit que, ja que treuen el tema del sexe, jo encantat de parlar de sexe amb tot el detall que ells siguin capaços, que ja els avanço que ja sé que no serà molt. Sota la seva aparent seguretat mai tarda a aparèixer una profunda inseguretat i frustració sexual i personal, a més d’un gran desconeixement sobre com aconseguir la satisfacció sexual pròpia i aliena. No és difícil demostrar que el discurs més coercitiu i insistent que rebem sobre aquest tema no és el que denominen judeocristià sinó el de “provar” la prostitució i que, per tant, els valents som nosaltres i els covards són els qui no s’atreveixen a desobeir als qui els pressionen, i ho proven.

No obstant això, els qui es presenten com els més satisfets són els qui més rebutgen parlar de veritat sobre sexe, perquè saben de sobres que res del què diuen és cert. Si em continuen pressionant, els proposo que aclarim per què necessiten pressionar; si s’ho passen tan bé, per què no es dediquen a gaudir i ens deixen en pau? Jo els dic que, per part meva, ho tinc clar, que saben de sobres que els qui realment ens ho passem molt bé amb el sexe sentim un gran rebuig a tenir-lo amb qui no ho desitja tant com nosaltres. I per això ens pressionen, per evitar que ens ho passem millor que ells i siguem també millors que ells.

Fa temps, alguns d’aquests pesats puters em preguntaven insistentment per què havia agradat tant a unes noies que els agradaven a ells, que quin era el meu truc. Jo els vaig dir que el meu truc era no tenir truc, que el què compte és la mirada. Un va preguntar: i què han vist a la teva mirada? Vaig contestar: entre altres coses han notat, encara que de manera inconscient, que mai he estat ni seré puter. Després d’una llarga conversa, arribem a l’acord que moltes noies, si poden triar, prefereixen tenir relacions amb nois que mai hagin estat puters ni ho siguin mai, abans que amb uns altres que sí que ho són.

Aquests eren els que anaven d’intel·lectualets i deien allò típic del caràcter biològic i animal del sexe enfront la repressió social. Al principi els havia deixat sense contestar totes aquestes afirmacions tan tòpiques i que tant m’avorreixen, però arribat aquest punt, estaven tan segurs de les seves preteses justificacions científiques que vaig haver d’incidir-hi i explicar-los el seu error amb cites de les principals evidències científiques, algunes dels principals premis Nobel de neurociència. Per exemple, aquella cita de Kandel: Així, encara que se m’ha ensenyat durant molt de temps que els gens del cervell governen el comportament, dominadors absoluts del nostre destí, el nostre treball mostra això, que tant en el cervell com en el bacteri, els gens també són servidors de l’ambient. Estan guiats per esdeveniments que succeeixen al món exterior.

En fi, hi ha els qui senten pena d’aquests puters pesats per viure aquesta frustració sexual i aquesta ignorància intel·lectual. Però jo no puc sentir pena perquè, a causa del mercat que creen cada vegada que paguen per sexe, multitud de nenes, generalment pobres, són arrossegades al tràfic retallant la seva esperança de vida i destruint la seva llibertat.

Tags:
Secciones: Noticias

Si quieres, puedes escribir tu aportación